Herrmann. Psycho

3 11 2010

Bernard Herrmann (1911 – 1975) va ser tota la vida un home frustrat. No va aconseguir ser un gran director d’orquestra ni un compositor “seriós” respectat, les seves grans fites, i va haver de desplegar el seu enorme talent a la música per a cinema, un art que molts encara consideren menor.

Si bé Herrmann té una música de cambra molt interessant, i fins i tot una òpera, són les seves bandes sonores les que el situen com un dels grans compositors de la segona meitat del segle XX, una música que sortosament s’està reivindicant mica en mica a les sales de concerts i als estudis de gravació.

La partitura per a Psycho, o Psicosi, tot i que magistral no és segurament la millor creació de Herrmann, però sí és la més emblemàtica i coneguda, i la que més ens revela sobre el seu estil i la seva manera de compondre.

Psycho va ser des del seu origen una pel·lícula molt especial. Alfred Hitchcock no va rebre cap suport dels estudis degut a la sòrdida història que explicava el guió, i se la va finançar ell mateix. Va buscar actors no massa cars, el seu equip de la sèrie de televisió i la va rodar en poc temps. Tot i això, durant el procés va tenir molts dubtes sobre la viabilitat del film, i fins i tot va valorar abandonar el projecte i convertir-lo en un capítol televisiu.

Hitchcock va anar a buscar Herrmann, amb qui ja havia treballat diverses vegades. Herrmann va veure el guió i el que s’havia rodat, i va dir que s’agafava les vacances de Nadal per pensar en la música adequada. Hitchcock li va donar via lliure, però també una ordre: l’escena de la dutxa s’havia de produir sense música.

La decisió més important de Herrmann va ser utilitzar només una orquestra de corda, una opció sorprenent en un gènere on sempre hi abunden els metalls i la percussió. La idea la va obtenir d’un dels seus llibres de capçalera, el manual d’instrumentació de Nikolai Rimski-Kórsakov, on s’assegura que cap família d’instruments té un rang de sonoritats tan gran com les cordes. El secret va consistir en fer que els músics toquessin sense vibrato, una tècnica universalitzada en l’època de Psycho. Eliminar el vibrato volia dir deixar de crear un so càlid i romàntic per obtenir-ne un molt més sec. Evidentment tot això hauria estat impensable en altres músics de cinema, un món on l’orquestració i la direcció es deixa sempre a ajudants.

A partir d’aquí la partitura és pur Herrmann: cèl·lules petites que es van repetint una vegada i una altra, sense cap resolució, creant un impacte emocional que va directe al subconscient. Un perfecte exemple és el fragment anomentat Temptació:

O també el final, amb una resolució terrible:

Hitchcock va escoltar la música i va veure que la pel·lícula podia funcionar; fins i tot va admetre que el suggeriment de la dutxa era totalment equivocat. Al final l’èxit de Psycho va ser col·lossal, va ajudar a tirar a terra els moribunds codis de censura, va obrir la porta a tot un nou cinema i sobretot va fer ric a Hitchcock. Director i compositor encara van fer dues pel·lícules més abans de tenir una disputa molt desagradable. Herrmann va viure uns anys amb l’etiqueta de músic antiquat, fins que va ser recuperat per les generacions més joves (Truffaut, De Palma, Scorsese). Al final de la seva vida va enregistrar part de la seva obra, i també altres van portar les seves partitures a l’estudi de gravació: finalment el seu llegat es va anar consolidant.

Per escoltar-ho

Hi ha diverses opcions per escoltar Psycho, com ara l’enregistrament original o bé la suite que va preparar el mateix Herrmann per al seu disc de partitures per a Hitchcock. Els exemples del text procedeixen de la versió que va dirigir Joel McNeely als anys noranta, i que suposadament contenen la música completa per a la pel·lícula.

En canvi si el que voleu és descobrir Herrmann, res millor que l’aclamat i premiat disc dirigit per Esa-Pekka Salonen. Malgrat uns tempi més lents, els fragments de Psycho valen molt la pena. Això sí, la suite per a cordes, arpa i percussió sobre Fahrenheit 451 és simplement inoblidable.

Si en voleu més…

La millor creació de Herrmann és Vertigo, però podem seguir amb Citizen Kane, The Ghost and Mrs. Muir, Taxi Driver, On Dangerous Ground, The Snows of Kilimanjaro… Recomano també moltíssim el Concerto macabre per a piano i orquestra, una peça amb reminiscències de Liszt.

Ara mateix no tinc temps ni espai per parlar d’altres bandes sonores. En aquest món hi ha grandíssims compositors, però l’altre gran tità és Erich Wolfgang Korngold, amb els seus immensos poemes simfònics. La música de cinema dels darrers trenta-cinc anys es basa totalment en el llegat de Korngold i Herrmann.

I la setmana que ve… l’Stabat mater d’Antonio Vivaldi.

Advertisements

Accions

Information

4 responses

4 11 2010
nati

Felicitats pel blog Wimsey !
Avui és el primer dia que entro i aquest post la meva primera lectura.
M’ha agradat molt.
Gràcies per les explicacions són molt entenedores.
Mai no m’han agradat la pel.licules de “miedo, terror y nervios”. No puc. Només et diré que , ja fa molts anys, vaig anar amb una amiga a veure “Gremlins” y vam sortir del cinèma a mitja pel.lícula.
Bé ara he intentat escoltar la música de B.Herrmann per a Psycho y no he pogut acabar els fragments. Em moria de por aqui soleta, a l’estudi de casa meva . És una música aterridora: no és necessiten imatges. Ben bé Herrmann li va fer a Hitchcock la meitat de la feina .

Fins aviat i, de nou, gràcies.

4 11 2010
Wimsey

Gràcies Nati i benvinguda! Sí, és una partitura realment tensa, i que funciona igualment bé al marge de la pel.lícula. Suposo que coneixes la de Vertigo, si no te la recomano molt!

6 11 2010
José Luis

Mes feina. Si tots els posts son com aquest, per sucar-hi pa, que ja em cal, perquè les explicacions que ens has donat son de les que es poden pair i ens fan agafar pes als prims. Genial. Miraré de posar-me al dia doblant la ració (Ara mateix vaig al començament)

6 11 2010
Wimsey

Benvingut José Luis i gràcies! I quedes incorporat a la llista de companys de viatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: