Vivaldi. Stabat Mater

10 11 2010

Stabat Mater és un poema medieval anònim, escrit en llatí cap al segle XIII. Parla del patiment de la Verge Maria durant la crucifixió de Jesús, i el nom procedeix de la primera i cèlebre estrofa:

Stabat mater dolorosa
juxta Crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.

El poema és extraordinari per la implicació emocinal amb el patiment d’una mare, i la perfecta descripció de l’escena. Un material perfecte, per tant, per a ser musicat.

Com passa amb la Missa de Rèquiem que ja vam comentar, centenars de compositors han posat música a l’Stabat Mater. El més conegut és el de l’italià Giovanni Battista Pergolesi, però n’hi ha moltíssims de cèlebres: citem Palestrina, Haydn, Rossini, Dvořák, Verdi, Poulenc o Pärt. I, naturalment, el d’Antonio Vivaldi (1678 – 1741).

L’Stabat Mater (de codi RV621) és una de les peces de joventut de Vivaldi, i el va compondre en un viatge que va fer a Brescia amb el seu pare per assistir a un festival religiós el 1711. L’obra es va poder escoltar per primer cop el març de 1712 a l’església de Santa Maria della Pace de la mateixa ciutat. Tot i que s’ha posat en dubte, el consens és que va ser estrenat per una veu masculina, sigui un castrato o un contratenor.

L’obra consta de nou moviments i el primer correspon a la primera estrofa del poema:

El segon i tercer moviment també posen música a les estrofes successives (el tercer a dues), però en aquest punt es produeix una repetició: les estrofes 5 a 8 tornen a tenir la mateixa música dels tres moviments anteriors.

El setè i vuitè moviment continuen amb la sèrie, i aquí s’acaba el text, perquè el darrer moviment és un Amen. És a dir, Vivaldi obvia més o menys la meitat del poema. Una indicació que el va escriure amb presses?

Fins l’Stabat Mater Vivaldi s’havia dedicat només a les composicions instrumentals, i aquesta va ser la seva primera obra sacra. Potser per això sorprèn la seva mestria, el grau d’equilibri entre cantant i acompanyament, i l’atmosfera íntima que aconsegueix crear. Això sí, sovint es té la sensació que tracta la veu talment com si fos un violí, com es pot comprovar perfectament al final de la tercera estrofa, O quam tristis et afflicta:

Per escoltar-ho

L’Stabat Mater no és una de les obres més enregistrades de Vivaldi, i a la discografia manquen molts antecedents històrics. La meva versió de capçalera, de la qual procedeixen els exemples anteriors, és la del contratenor Andreas Scholl amb l’Ensemble 415 dirigit per Chiara Banchini, un dels CD més emblemàtics del segell Harmonia Mundi. Un registre que, a més, va guanyar tots els premis possibles el 1996.

Ara bé, també crec que és magnífica i que cal sentir la versió de la contralt quebequesa Marie-Nicole Lemieux amb l’Ensemble Matheus dirigit per Jean-Christophe Spinosi i publicat per Naïve el 2008. Tot el que amb Scholl és intimitat i contenció, aquí és passió, èmfasi i teatralitat. Mireu quin fantàstic Eia, Mater, fons amoris:

Si en voleu més…

Com he dit, l’Stabat Mater més cèlebre és el de Pergolesi, per més que els operistes assocïin aquest nom a l’òpera bufa La serva padrona. Tota l’obra no instrumental de Vivaldi està en procés de recuperació, i per sort l’Edició Vivaldi del segell Naïve porta uns quants anys donant-nos unes alegries immenses.

I la setmana que ve… Wozzeck, d’Alban Berg (en dues parts)

Anuncis

Accions

Information

2 responses

13 11 2010
Joaquim

Absolutament fascinat per la música de Vivaldi, per la delicada originalitat de la instrumentació i per l’emoció que desprèn aquesta obra.
La Lemieux m’agrada molt, però la versió de Scholl….

15 11 2010
kalamar

Bona tarda, Sr Wimsey
puc passar?
des que va estrenar el nou blog l’he anat visitant i m’agrada molt. Espero que hagin moltes entrades de Wagner com les del Tristan, o com aquesta tan interessant.
Tinc el disc del Scholl i a mí m’agrada força. Els contratenors em resulten fascinants, encara que no siguin realment castrati (gràcies a Déu). Dels compositors que menciona potser em quedo amb el Stabat Mater de Vivaldi, que vaig sentir en directe i em va emocionar moltíssim.
gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: