Tallis. Nou melodies per a l’arquebisbe Parker

Thomas Tallis (c. 1505 – 1585) és, fora d’Anglaterra i dels cercles historicistes, bàsicament el senyor que surt al títol de la Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis de Ralph Vaughan Williams. Però el cert és que va ser un compositor important que, a més, li va tocar viure en una posició central uns moments històrics molt convulsos.

Després d’anys de feines a abadies i catedrals, el 1543 Tallis es va convertir en músic de la cort anglesa. Va compondre i tocar per als successius reis, des d’Enric VIII fins a Elisabet I, i això vol dir que va agafar de ple la reforma anglicana. Sembla que es va mantenir fidel al catolicisme, però va saber adaptar l’estil musical a les necessitats de cada moment, i va ser dels primers en compondre himnes per a la litúrgia en anglès (en lloc de llatí).

Tallis va ser també el mestre de William Byrd, un dels altres grans compositors renaixentistes. Els dos també van tenir un negoci junts: la corona els va atorgar el monopoli per vint anys de tota la música impresa, i d’aquí en va sortir la monumental col·lecció Cantiones que ab argumento sacrae vocantur, on cadascun hi va aportar disset motets.

Matthew Parker va ser l’Arquebisbe de Canterbury des de 1559 a 1575, el primer consagrat com a anglicà (abans havia estat el capellà personal d’Anna Bolena). Parker va empendre la tasca de compilar un llibre de salms en anglès, i també amb mètrica anglesa, però va anar més enllà: va donar instruccions per al cant.

A cada salm li va donar un “caràcter”, indicat per un signe: majestuós, colèric, tranquil, trist… També va deixar clar que les melodies per a cantar els salms havien de ser en quatre veus, que la principal (la melodia) corresponia la veu de tenor, i que per tant aquesta havia de tenir un rang que fos confortable per a un cantant mitjà.

Thomas Tallis va compondre nou melodies per a l’Arquebisbe Parker. La més coneguda dins el món protestant, perquè s’ha fet servir en multitud d’ocasions, és la vuitena, coneguda com a Cànon de Tallis. Posa música al Salm 67, God Grant With Grace.

En canvi els aficionats de la clàssica reconeixereu de seguida la tercera melodia, perquè és la que va agafar Vaughan Williams per a la seva cèlebre Fantasia. Posa música al Salm 2, que en la seva deliciosa traducció a l’anglès renaixentista diu així:

Why fum’th in fight the Gentiles spite, in fury raging stout?
Why tak’th in hand the people fond, vain things to bring about?
The Kings arise, the Lords devise, in counsels met thereto,
against the Lord with false accord, against His Christ they go.

Per escoltar-ho…

A part de la referència de l’obra de Vaughan Williams, el meu coneixement d’aquestes melodies prové del magnífic CD Heavenly Harmonies, interpretat pel grup Stilo Antico i editat per Harmonia Mundi el 2008. Aquests músics anglesos, que treballen sense director, contrasten els temes protestants de Tallis amb els motets catòlics, i molt més expansius, del seu deixeble William Byrd. La barreja és fantàstica, i tot i que no tinc punts de comparació, el fet que el disc hagi guanyat multitud de premis sembla que confirma les meves sensacions.

Si en voleu més…

Reconec que sóc força ignorant sobre la música del segle XVI, i que desconec la majoria d’obres i estils a part dels noms més habituals: Palestrina i Gesualdo a Itàlia, i Tallis i Byrd a Anglaterra.

I naturalment us animo a conèixer la Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis, una obra per a corda extraordinària. Només un nom: Barbirolli.

I després… en ocasió de les funcions al Liceu, el mes de febrer estarà dedicat a Parsifal, de Richard Wagner.