Parsifal al Liceu

(Trenco l’estructura habitual del bloc per penjar la crònica de la funció d’estrena de Parsifal al Gran Teatre del Liceu)

Ho tenia difícil el Liceu per superar l’anterior Parsifal de fa sis temporades, que va comptar amb una tripleta mítica de cantants (Domingo, Urmana, Salminen), la interessant i claustrofòbica producció de Lenhoff, i la direcció de Sebastian Weigle. Però crec que aquesta nit d’estrena ha estat extraordinària.

Deixeu-me començar amb una afirmació categòrica: jo no he sentit mai l’Orquestra del Liceu sonar com en aquest Parsifal, amb unes cordes magnífiques i càlides i uns metalls empastats i només ocasionalment massa agressius. La direcció de Michael Boder ha estat tranquil·la i atenta, i només discrepo en l’excessiva lentitud de les escenes de Klingsor i de les noies flor. Ara bé, només pel so que li ha extret als seus músics ja es mereix una medalla. I tot això en una nit d’estrena, on sovint s’hi arribava faltant assajos.

La invitació al viatge

Benvinguts a Les músiques d’en Wimsey, un bloc que us fa una proposta: que m’acompanyeu en un viatge musical. Un viatge que serà en el temps i en l’espai, buscant racons de felicitat auditiva. Si us hi apunteu descobrirem llocs desconeguts, i visitarem un altre cop, però amb una actitud nova, aquells monuments que coneixem de fa temps.

El bloc funcionarà de la següent manera. Cada dimarts al matí tindreu un nou article sobre una obra musical, sigui una òpera, una cançó, una simfonia o un rèquiem. Alguns divendres també hi haurà article, que pot ser un complement del publicat el dimarts anterior, una nova obra o bé alguna cosa completament diferent. Ara bé, el bloc no serà complet sense les vostres aportacions, comentaris i suggeriments.

Espero que ens ho passem bé i que gaudiu del trajecte. Començarem el camí el 14 de setembre a les 8 del matí. Bon viatge!

Tout y parlerait
À l’âme en secret
Sa douce langue natale.