Com que probablement molts no coneixereu aquesta obra, posem-nos en situació:
Això és virtuosisme! Però allò que em va atrapar quan la vaig sentir per primer cop va ser el segon moviment de la primera sonata, que pren la forma d’un tema amb variacions:
El moviment historicista, com tots els moviments artístics, té les seves coses bones i dolentes. Entre les segones cal citar alguns directors molt pesats, unes discussions conceptuals força absurdes i el fet de fer-nos sentir culpables d’escoltar enregistraments antics “no aptes”. Entre les bones hi ha naturalment molts dels nous criteris d’interpretació, i sobretot haver recuperat un gran nombre d’obres oblidades que ara formen part del repertori. I no hi ha millor exemple que les Sonates del rosari.
Les músiques d'en Wimsey 