Pachelbel. Cànon

30 11 2010

El Cànon de Pachelbel és una obra que forma part de la cultura pop, una peça omnipresent que tothom pot taral·larejar i de la què se n’han fet centenars de versions, un dels hits de les músiques de casament, una constant en els recopilatoris de clàssica i d’aquell gènere híbrid que en diuen chill out.

És possible doncs escoltar el Canon i Giga en Re major per a tres violins i baix continu amb unes orelles fresques, sense aquest bagatge? Doncs ho ignoro, però avui ho provarem.

A l’alemany Johann Pachelbel (1653 – 1706) li va tocar viure el període mitjà de la música barroca, l’època de compositors com Purcell, Marais, Charpentier, Lully, Buxtehude o Corelli. És a dir, noms relativament coneguts avui en dia, normalment cèlebres per unes poques obres, però lluny de les lluminàries com Bach, Händel i Vivaldi.

Pachelbel va néixer a Nuremberg, on va començar la seva formació abans de traslladar-se a Viena. Durant anys va recórrer els estats germànics com a organista, i va tenir posicions a esglésies d’Eisenach, Erfurt (on va conèixer la família Bach), Stuttgart i Gotha. A la dècada de 1690 va tornar a Nuremberg, convertit en un compositor famós i influent. Entre els seus estudiants hi va haver Johann Christoph, el germà gran de Johann Sebastian Bach. Però com va passar amb molts altres de la seva generació, ràpidament va ser oblidat durant el segle XVIII, i la seva música no es va recuperar fins ben entrat el XX.

Malgrat que Palchelbel és conegut sobretot per una peça de cambra, el seu únic cànon, la majoria de la seva obra es concentra en dos altres gèneres: la música per a orgue (l’enregistrament complet d’aquestes peces ocupa 11 CD) i la música vocal, especialment el motet polifònic i la cantata, on va fer una síntesi dels models luterà i catòlic.

I del cànon què n’hem de dir? Doncs que com el seu nom indica no és una peça per a orquestra, ni per teclat ni quartet de corda, sinó que està escrit per a tres violins i baix continu. Evidentment es tracta d’un cànon, una forma que el DIEC descriu perfectament: “Composició musical en què successivament van entrant diferents veus repetint cadascuna el cant de la precedent sense canvi o amb poques modificacions”. És a dir, els tres violins toquen exactament la mateixa melodia però amb dos compassos de diferència, tal com es veu a l’esquema següent.

De fet l’obra es pot interpretar també com un tema seguit de dotze variacions consecutives. I allò que sovint s’oblida és que el cànon està seguit d’una giga, un moviment ràpid també en la tonalitat de re menor.

Dit tot això, podem escoltar el Cànon i Giga en una interpretació autèntica, per exemple la de Christopher Hogwood (1980).

Per escoltar-ho

No faré cap recomanació específica d’una peça tan breu, però sí us demanaré que us dediqueu a la versió original i no als milers d’adaptacions mediocres que se n’han fet.

Si en voleu més…

Avui em permetreu que canvïi el to de la secció, i us digui per on no heu de continuar. El cànon sovint va aparellat amb el famós “Adagio d’Albinoni”, però de fet aquesta obra és una de les grans falsificacions musicals del segle XX. L’autor d’aquest hoax va ser el musicòleg Remo Giazotto, que va afirmar haver reconstruit la peça a partir d’uns compassos d’Albinoni que va trobar a l’arxiu Dresden. Tot i això, com que Giazotto mai no va mostrar el manuscrit original, ni tampoc hi ha cap registre que aquest existís, sembla clar que tot plegat va ser creació seva. Naturalment la peça va ser registrada el 1958, i des de llavors ha generat enormes beneficis a costa del pobre i oblidat compositor del barroc italià…

I divendres… la Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rakhmàninov.

Advertisements

Accions

Information

One response

10 12 2010
Doping (con un oboe de Albinoni) | Ancha es mi casa

[…] parece cómo si sólo hubiera escrito eso. Y lo bueno es que no es suyo: ES UN FRAUDE como explica Wimsey a propósito del canon de Pachelbel en una de las etapas de su viaje […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: